A continuació es farà una reflexió sobre l'assignatura, els continguts de la mateixa, la metodologia i els treballs que s'han fet.

En primer lloc cal destacar que aquesta assignatura no ha sigut allò que esperava. Pensava que seria una àrea més enfocada cap a com ensenyar una segona llengua a un alumne o solucions per a tractar amb alumnes que vénen de fora i no parlen la llengua d'una manera adequada. Al principi de curs vaig observar que no seria com havia pensat, i la veritat és que, mirant els continguts teòrics, creia que seria avorrida.

Per sort, les expectatives estan per a ser trencades. Bé és cert que la majoria de classes han sigut teòriques, però no es feien pesades pel fet què podíem aportar opinions, fer debats i parlar d'altres temes relacionats de gran interés. A més, els continguts s'alternaven amb anècdotes o històries curioses que feien que la pèrdua d'atenció no fora tan gran com seria si estiguérem dues hores seguides donant teoria.

Els continguts m'han paregut prou interessants. Molts d'aquests ja els havien donat, però a aquesta assignatura han adquirit un nou significat i ara crec que tots podem veure aquestos temes amb una major profunditat que abans. A més, com ja he dit, són temes que es presten als debats, i aquest és un dels aspectes fonamentals per tal de motivar l'alumnat, fer que participe i aprenga al mateix temps.

Pel que fa als treballs, considere que han sigut adients i prou enriquidors. El blog és una boníssima forma de tindre com un xicotet diari de l'assignatura i a més, personalment, la seua elaboració m'ha ajudat enormement a millorar la meua expressió i la meua ortografia en català. Encara així, pense que és una activitat que requereix una gran implicació i de molt treball i, tal vegada, hauria d'avaluar-se amb més d'un 20 %.

Respecte al treball de creació de materials, és un dels treballs que més m'ha agradat fer i que més m'ha aportat durant tota la carrera de magisteri. El nostre grup ha gaudit fent els materials, creant la presentació i fins i tot redactant el treball escrit. Açò ha sigut possible gràcies a la motivació de tots u a la satisfacció que ens aportava veure que, a poc a poc, estàvem aconseguint crear un material útil i original. A més, pense que la nostra exposició va ser prou bona i que els nostres companys i companyes gaudiren descobrint el nostre joc de taula. Treballs com aquest són més necessaris que el 90% dels que fem a la resta de les assignatures, ja que, a més de per crear un material, ens ha servit per a treballar de manera cooperativa i aprendre els uns dels altres.

Per últim, la metodologia utilitzada m'ha paregut molt adequada. Com ja he dit, no han sigut classes d'estar dues hores escoltant, sinó classes participatives i enriquidores que, a més de no avorrir, aconsegueixen ensenyar més que qualsevol sessió teòrica. L'actitud de la professora ha sigut fantàstica durant tota l'assignatura, sempre disposada a ajudar i mirant de fer el que és possible per nosaltres. A més, el tracte amb ella ha sigut molt proper i agradable, res a veure amb l'actitud que demostren altres docents.

En definitiva, encara que el pensament inicial no era res positiu, considere que aquesta ha sigut una assignatura verdaderament constructiva i interessant. A més d'obtenir gran quantitat de coneixements que no teníem, hem aprés a controlar molt millor la nostra llengua i, a més, a observar certs aspectes des d'una altra perspectiva i reflexionar sobre els mateixos.

A continuació, parlarem sobre la notícia "Insubmissió de dues famílies valencianes a la llei Wert" i serà comentada.

La notícia diu que dues famílies del CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou de Benitatxell (Marina Alta), han pres la decisió de no escolaritzar als seus fills al següent curs si no se'ls garanteix que podran estudiar en català. És un dels primers casos d'insubmissió a la llei Wert.

En aquest centre hi havia dues línies, una en català i altra en castellà. No obstant això, per al curs següent, s'ha decidit tancar la línia en català, fet que ha aconseguit enfadar a aquestes dues famílies que només reclamen el dret dels seus fills a estudiar en la seua pròpia llengua.

Amb aquesta negació a escolaritzar els seus fills, les dues famílies busquen que torne la línia en català i que es respecten els drets lingüístics que, quasi diàriament, vulneren sense cap remordiment.

Possiblement, no escolaritzar els xiquets no siga la millor opció de totes, però no hi ha dubte que, almenys, és una forma cridanera de fer-ho i gràcies a la qual hem pogut conéixer un altre cas de discriminació lingüística.

No és just que no es respecte el dret de les famílies a escollir la llengua d'escolarització dels seus fills. El fet més cridaner, és que aquest siga uns dels primers casos d'insubmissió contra la llei Wert, ja que des de l'eixida d'aquesta, es troben notícies com aquesta quasi diàriament.

Espere que amb aquesta iniciativa, que és molt respectable encara que no sé si és recomanable, les famílies aconsegueixen que torne a haver-hi una línia en català al CEIP Santa Maria Magdalena. I encara que no aconseguiren açò, esperem que la lluita d'aquestes famílies per tal de conservar els seus drets lingüístics, aplegue a molta gent i s'utilitze d'exemple per combatre els atacs abusius que pateix contínuament el català.

El dia 15 de maig realitzàrem l'exposició sobre el material per fer una activitat en la qual es treballe la comunicació oral. Després de tant de temps pensant la idea, creant tots els materials i donant-li voltes per tal de millorar tots els aspectes possibles, per fi poguérem mostrar el nostre benvolgut Fabulari.

Aquest és un divertit joc ple de colors i materials molt interessants que té com a finalitat millorar el nivell de llengua oral en català. Gràcies a les seues quatre categories, els xiquets i xiquetes que juguen, tindran la possibilitat de fer descripcions de personatges, de paraules, de completar refranys i fins i tot d'inventar històries! Tot això, com ja s'ha dit, acompanyat per quantitat de materials que fan l'experiència més divertida i molt més estètica (ja que el disseny està pensat basant-se en uns colors determinats).

Pel que fa a la nostra exposició, tot l'equip considerem que ha anat molt bé. Hem pogut explicar perfectament en què consistia la nostra activitat i pensem que als nostres companys els ha agradat la nostra idea. En definitiva, ha sigut una molt bona forma de tancar aquest treball que ens ha portat tant de treball com de satisfacció.

Torna a veure ací la nostra presentació de Fabulari!

En la notícia "Els pares de l'escola Pare Català es mobilitzen contra la imposició de l'espanyol" es narra la situació que recentment s'ha viscut al centre Pare Català de Benimaclet. Els pares es troben actualment demanant explicacions per aclarir que, a mig curs, la conselleria anuncie que es va a eliminar una de les línies d'infantil en català.

El col·legi havia aconseguit obrir en aquest curs una nova línia en català per la creixent demanda dels pares. Però dues de les famílies, possiblement pressionats per la mateixa conselleria, han presentat un recurs demanant que s'elimine aquesta unitat en català. Aquest recurs ha sigut suficient perquè la línia quede eliminada i el 95% dels pares, que donen el seu suport a la continuïtat de l'ensenyança en català, vegen com, en contra de la sea voluntat, els seus fills acaben estudiant en la llengua que imposen els de damunt.

Per sort, els pares afectats no s'han volgut mantenir en silenci i s'han posat en peu de guerra per a demanar allò que és de justícia. Han fet les seues reclamacions a través de la popular xarxa social Twitter utilitzant les següents etiquetes: #trievalencià i #totsambelparecatalà i a més han pujat un vídeo dels xiquets de l'escola cantant una cançó en català: Sol, solet. També es va organitzar una jornada solidària per tal d'intentar mantenir les línies en valencià.

És tota una vergonya que els alumnes d'aquesta escola hagen d'interrompre a mig curs les seues classes en català quan la majoria d'ells volen estudiar en la seua llengua i són només dues les famílies que estan en contra d'aquesta situació. Els pares tenen dret a escollir la llengua d'ensenyança dels seus fills i que aquests aprenguen en eixa llengua sense tindre problemes com els que s'han donat a aquesta escola.

Allò que més crida l'atenció és que s'ha oferit a les dues famílies que reclamen la possibilitat de portar als seus fills a un col·legi privat amb línia en castellà de manera gratuïta i aquest s'han negat. Açò fa pensar que l'únic propòsit d'aquestes famílies es l'eliminació de les línies en català i no que els seus fills estudien en castellà, ja que eixa oportunitat la tenen. A més, és molt cridaner el fet que a aquestes famílies les siga oferida una oportunitat d'aquest tipus i que a tota la resta de famílies que volen la continuació de l'ensenyança en català no se'ls faça cap oferiment.

En definitiva, això no deixa de ser una mostra més del menyspreu que encara existeix per la llengua catalana i la seua inferioritat davant del castellà encara que siga la llengua oficial d'alguns territoris. Em pareix vergonyós que una línia en català que tant ha costat d'obrir haja de tancar, sense completar ni tan sols un curs, només per les reclamacions de dues famílies enfront del desig de totes les altres que els seus fills continuen estudiant en la llengua que han triat. D'aquesta manera el que s'aconsegueix es menysprear i llevar drets a aquells ciutadans que només volen continuar gaudint de la seua llengua i ser lleials amb ella.

Després de tres segles en els quals el català no va tindre la seua millor època, com veiem a l'entrada anterior, per fi ens adentrem en un segle que serà molt més favorable.

A Europa aparegué un nou moviment artístic: el Romanticisme. La seua aparició als Països Catalans ocasionà un nou interés per la llengua, per la literatura, el passat medieval i la cultura i el folklore popular.

De forma paral·lela sorgeix a Catalunya un moviment que intentava recuperar la identitat catalana quasi perduda als segles anteriors: la Reinaxença. Els seus objectius eren: estudiar i divulgar els escriptors clàssics, recollir i divulgar la literatura popular, revitalitzar el conreu de la totalitat dels gèneres literaris, aconseguir un nivell de normalitat per al català i potenciar el prestigi social de la llengua.

Per això van recuperar-se els Jocs Florals, un certamen literari d'origen medieval recuperat per potenciar la presència del català en la vida social i la literatura. Tenien com a lema cantar la fe la pàtria i l'amor. Els discursos pronunciats en les inauguracions eren proclames catalanistes respecte a la nació i la llengua.

Gran importància van tindre en la Reinaxença els escriptors que van començar a fer del català un ús més normal. Fins aquesta data, havien escrit la totalitat de les seues obres en castellà. Els grans escriptors catalans del segle XIX van ser: Àngel Guimerà, Narcís Oller i Jacint Verdaguer. A València i les Illes són Tomás Villarroya i Marià Aguiló, respectivament, els que exerceixen la tasca reivindicativa. 

Com que fins a aquesta època encara no s'havia fixat una normativa del català, ara es demanava que algú exercís aquest paper, però hi havia dues tendències: aquella que defensava el català antic i aquella que defensava el català col·loquial com a model d'estàndard.

Ja al segle XX, el sentiment catalanista es trobava prou desenvolupat per a exigir una situació cultural i lingüística normalitzada. En 1906 es celebra el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana on es va reivindicar la necessitat d'una normativa única i acceptada per tots i la necessitat d'introduir el català a l'ensenyament.

L'any 1907 es funda l'Institut d'Estudis Catalans que tenia com a objectiu la consolidació i recuperació, en tots els àmbits, de la cultura i la llengua catalanes. En 1913 es publiquen, sota les orientacions del filòleg Pompeu Fabra, les normes ortogràfiques del català modern. Aquesta llengua havia de complir una sèrie de requisits: eliminar els barbarismes i recuperar el prestigi d'altres llengües de cultura, ser clara i apta per tal de transmetre el pensament, ser harmònica amb les altres llengües romàniques, reflectir la llengua parlada i representar tots els dialectes. En definitiva, es volia, i es va a aconseguir, crear una llengua nacional apta per a tots els usos.

Però no tot era tan fàcil, sense un suport polític adequat no hi havia oficialització de la normativa nova ni llengua oficial. Per això es va crear la Mancomunitat de Catalunya l'any 1914, que encara que tenia poca capacitat de govern, va poder desenvolupar una tasca cultural prou important d'impuls del català en l'ensenyament, institucions, administració...

La bona època no podia durar eternament i amb la dictadura de Primo de Rivera, el català tornà a ser prohibit. Per sort, l'any 1931 es va proclamar la II República i Catalunya recupera les institucions pròpies i assoleix més autogovern encara amb l'Estatut d'Autonomia de 1932. Per fi el català es restableix com a llengua oficial.

Al llarg del segle XX el català va recuperant l'oficialitat però no acaba de normalitzar-se i es mantenia la situació diglòssica. En molts àmbits continuava siguen el castellà la llengua de cultura i tradició. Encara que els catalans llegien molt en castellà, el nombre de publicacions en llengua catalana va augmentar considerablement. Fins i tot en 1931 es creà la primera emissora de ràdio exclusivament en català.

Pareix que de nou el català viu una bona època i s'acosta a poc a poc a allò que va arribar a ser, però com sempre, la situació acaba complicant-se. Aquesta vegada de la mà de la Guerra Civil espanyola i el triomf dels feixistes.

Cartell del centenari dels Jocs Florals

El període de la Decadència es va iniciar al segle XVI i es caracteritza pel procés de regressió en el que entra el català en aquesta època i de la qual no es recupera fins al segle XIX. És més, hui dia encara no s'ha arribat a una situació de "normalitat" respecte a la llengua catalana.

Aquesta decadència té el seu origen a principis de segle XV quan, com comentàvem a l'entrada anterior, es va produir un canvi de dinastia i el català va anar perdent prestigi enfront del castellà que es converteix en la llengua de la cort. A més, aquest període coincideix amb el segle d'or de la literatura castellana. Fins i tot la majoria d'escriptors catalans escrivia en castellà i es va arribar al pensament que el català no és una llengua per a la cultura. Però si hi ha un fet que marca la situació poc favorable del català a l'època, és la guerra de Successió.

A principis del segle XVIII dues dinasties volen ocupar la corona espanyola: Carles, dels Àustries, i Felip, dels Borbons. Quan Felip V es va fer amb la victòria, va promulgar els Decrets de Nova Planta que suprimien les lleis i organismes propis dels païssos catalans. L'objectiu del nou ocupant de la corona era el d'imposar una unificació cultural i lingüística a tot l'estat, a més d'implantar el centralisme europeu. Com a resultat, el castellà quedà com a única llengua oficial del país i el català perdia per vegada primera l'oficialitat.

A més de tot açò, i a causa de la creixent separació entre els països catalans, es va donar un afebliment de la consciència unitària i apareixen les denominacions particularistes de la llengua: mallorquí, valencià...

Amb tot això, cal recordar que perquè hi haja una substitució lingüística, abans s'ha de conéixer la llengua dominant i aquest no era el cas per a una gran part de la població que era analfabeta. Per tant, el castellà no va poder penetrar en els estrats socials més populars.

Cal destacar que entre els intel·lectuals catalans existien dues actituds. Per una banda aquells que menyspreaven la seua pròpia llengua i la consideraven inferior, i per una altra banda aquells que, basant-se en raons patriòtiques i sentimentals, fan una defensa del català.

Altre episodi poc memorable és la pèrdua de les comarques del Nord de Catalunya: Rosselló, Vallespir, Cerdanya... En finalitzar la guerra dels Segadors, aquests territoris passaren a formar part de l'estat francés u començaren les prohibicions i mesures contra la llengua catalana:

· 1654 – Expulsió d'eclesiàstics catalans i substitució per francesos

· 1677 – Prohibició a la catedral de Perpinyà de predicar en català

· 1682 – Ordre per la qual s'exigeix al rossellonesos la llengua francesa per tal d'obtenir càrrecs universitaris o públics.

· 1700 – Jutges, magistrats i notaris són obligats a redactar en francés tota la documentació.

Menció especial mereix el cas de Menorca. Durant la major part del segle XVIII l'illa es troba dominada per britànics i no l'afecten els decrets de Nova Planta. La llengua oficial continua siguen el català encara que s'utilitzava el castellà per a les relacions amb les autoritats estrangeres i locals. Menorca aporta a la cultura catalana intel·lectuals com Joan Ramis i Ramis o Antoni Febrer i Cardona.

La cort va sofrir una castellanització provocada per la instauració de la dinastia castellana dels Trastàmares. Degut a les guerres, Barcelona va experimentar, a mitjans del segle XV, una decadència considerables. Va ser aleshores quan Valencià va aconseguir aplegar a la seua màxima esplendor.

Encara que el llatí continuava siguen la llengua dels estudis universitaris i dels documents eclesiàstics, la major part de la població desconeixia aquesta llengua i per això es va ampliar l'ús del català. La literatura en llengua catalana va començar a estendre's i es van augmentar el nombre de documents administratius i jurídics també en la mateixa llengua.

Alguns dels escriptors valencians més importants van ser: JoanotMartorell (autor del Tirant Lo Blanch), Ausiàs March o Jaume Roig entre d'altres.

Al segle XV va tindre lloc el Compromís de Casp on Ferran d'Antequera va ser elegit rei i amb la qual cosa s'introdueix la dinastia dels Trastàmares a Catalunya. L'any 1479 es produeix la unió amb Castella que té influències negatives per als Països Catalans, arribà a posar-se en perill l'statu del català com a llengua de cultura.

El català va expandir-se junt amb la corona catalanoaragonesa cap a Grècia, Sicília i Sardenya. A Sicília va divulgar-se de manera extraordinària, tant és així que encara hui dia es continuen utilitzant mots catalans al dialecte sicilià. A Sardenya es va utilitzar com a llengua de comerç i de les classes dirigents. La llengua catalana també va deixar la seua empremta al sard. A Grècia s'usà el català als ducats i encara es poden trobar documents de l'època en aquesta llengua.

La Cancelleria Reial, creada al segle XIII i abolida al XVIII, era l'organisme administratiu de la Corona catalanoaragonesa que va ser creada per Jaume I. Aquesta redactava tota la documentació administrativa en català, aragonés i llatí. La Cancelleria es va convertir amb el temps en el primer centre humanista del territori català i els seus escrivans van crear un model de prosa catalana unificada que va servir com a model de llengua per als documents de l'administració.

A finals del segle XV, es va intentar fer una dignificació de les llengües romàniques a tota Europa perquè calia que foren normativitzades. Gran part d'aquestes llengües van tindre les seues gramàtiques entre els segles XV i XVI, mentre que el català ho va fer al segle XIX.

Tot i això, a l'últim terç del segle XV començaren a publicar-se obres en les quals es reflexionava sobre l'ús del català: Liber elegantorium (Joan Esteve), Regles d'esquivar vocables e mots grosser i pagesívols (Jeroni Pau i Bernat Fenollar) o Brama dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable mossén Fenollar (Jaume Gasull).

Cancelleria Reial